Un artista de carrer irromp en l’espai previst per a l’actuació i mostra la seva frustració i enuig perquè no aconsegueix els seus desitjos de reconeixement i aplaudiment.

Unes rialles que procedeixen de l’interior del “gran cap” semblen burlar-se d’ell. En l’intent de fer callar aquestes veus provocadores, l’artista es trobarà amb els fantasmes de la seva consciència. Criatures incontrolables que l’acompanyaran en un vertiginós viatge on l’oníric s’imposa a la raó. Tota una aventura amb girs inesperats que ens suggereix, a poc a poc, la sospita d’una vulnerabilitat: l’existència d’una secreta vida interior que ens defineix però que és aliena al nostre control i voluntat.

A la fi, l’artista aconsegueix el seu aplaudiment i, és possible, que reconeguem que és això, precisament, el que ens mou. La imperiosa necessitat de desitjar l’acceptació dels altres.