Solo de circ íntim, fusta i cos. En un context rústic, i amb la tradició pirinenca de les falles com a font d’inspiració, sorgeix una peça entre el moviment i el trapezi gràcies a un llenguatge simple i visual. A través del cos i la fusta, i entre records familiars, s’evoquen persones de mans arrugades i de peus arrelats a la terra. Un espectacle on conviuen la tradició i la contemporaneïtat, la rusticitat i la delicadesa, i que convida l’espectador a formar part d’un ritual, en un escenari on tot es construeix i es transforma i on, a través de l’imaginari, s’entreveuen les contradiccions de l’ésser humà.